Què és l’ansietat?

L’ansietat és una emoció que ens ajuda a sobreviure perquè s’activa quan estem davant d’una situació que considerem perillosa o amenaçadora, e interpretem que no sabem gestionar. Per tant podem dir que l’ansietat és un sistema d’alarma i protecció natural.

El problema radica quan l’ansietat s’activa en situacions on realment no s’està vivint una situació amenaçadora ni perillosa o quan la intensitat és desmesurada per a la situació.

I que és un atac de pànic o crisi d’ansietat?

L’atac de pànic és l’aparició d’un conjunt de símptomes físics com per exemple; la taquicàrdia, palpitacions, sensació d’ofec, opressió en el pit, sensació de mareig o inestabilitat, tremolors o formigueig en les extremitats, i uns símptomes cognitius com: la interpretació negativa de la situació: la persona pot pensar que li donarà un atac de cor, que es desmallarà , perdre el control, em tornaré boig.

En moltes ocasions les crisis d’ansietat apareixen sense una causa aparent o després d’haver passat una època de molta ansietat o pel consum de substàncies
Fins i tot moltes persones comencen a tenir por a certes situacions com viatjar en tren, metre, pujar en ascensors, estar lluny de casa, espais excessivament oberts, conduir…. Aquest por se li anomena agorafòbia.

D’aquesta manera podem trobar a persones que tenen el diagnòstic de crisi d’ansietat amb o sense agorafòbia.

Quin tractament és l’adequat per a aquest problema?

El tractament en aquests casos sol ser psicològic i/o farmacològic.

El tractament psicològic va encaminat a disminuir i controlar les crisis d’ansietat i aquelles persones que tenen també agorafòbia, els ajuda a exposar-se de forma progressiva a cadascuna de les situacions evitades com els trens, metre, ascensors o estar tancats en un cotxe, entre uns altres.

I a nivell farmacològic acostumen a receptar benzodiacepinas (ansiolítics com per exemple el diazepam), però el problema és que aquesta medicació genera tolerància, és a dir la persona ha d’anar augmentant la dosi per seguir notant l’efecte de la medicació quan ha transcorregut un temps. Per això el fàrmac d’elecció en aquests casos són els antidepressius, que no generen tolerància però si es deixen de prendre els símptomes de l’ansietat tornen a aparèixer al cap del temps si no s’ha dut a terme una teràpia psicològica.

Per tant el tractament d’elecció és la combinació de tots dos, introduint a l’inici del tractament la farmacologia per ajudar a la teràpia psicològica i en el moment en el que el pacient està més estable es manté el tractament psicològic però es retira el fàrmac.

I entre els tractaments psicològics impartits, s’ha vist que el tractament d’elecció és el d’orientació cognitiu conductual. És el que presenta millors resultats, i major manteniment del pacient, per això és el tractament en el que confio i aplico.