La Teràpia Breu Estratègica és una intervenció terapèutica breu que pretén eliminar els símptomes o el comportament disfuncional que ha portat a la persona a teràpia.

La teràpia s’enfoca en la “funcionalitat” o “disfuncionalitat” del comportament de les persones. Això es tradueix en que, quan ens trobem davant d’una dificultat – sigui personal, relacional o professional – la primera cosa que intentem per resoldre aquesta situació és utilitzar una estratègia que ens sembla productiva, potser perquè ha funcionat en el passat per a una situació similar, o perquè és una forma de procedir que s’espera. De tal forma que  si l’estratègia escollida funciona la dificultat es resol en temps breu, però de vegades la nostra estratègia no funciona com esperàvem i això ens porta a repetir la mateixa solució, intensificant els esforços en la mateixa direcció perquè la solució aplicada ens sembla la més lògica, òbvia, o l’única possible. Però com més apliquem aquesta estratègia / solució major és la dificultat inicial, fins a tal punt que sembla que no es podrà resoldre, que no podem fer res, i és llavors quan el problema inicial s’acaba convertint en un veritable problema estructurat.

En aquests casos els propis esforços que fa la persona per intentar solucionar el problema són els que ho mantenen. A això se li anomena “solucions intentades” provades pel subjecte i per les persones del seu entorn que van dirigides a intentar resoldre el problema i que en realitat acaben per alimentar-ho i determinar així la seva persistència.

Des d’un punt de vista estratègic el psicòleg  pretén conèixer la “solució intentada” pel pacient i enfoca la teràpia en generar la ruptura d’aquest cercle viciós que es va arribar a establir entre les solucions intentades i la persistència del problema, treballant sobre el present més que sobre el passat, sobre com funciona el problema més que sobre el “perquè” existeix, sobre la recerca de les solucions més que les causes.