El dol és un conjunt de reaccions emocionals, físiques, cognitives i espirituals que cada persona experimenta d’una manera peculiar.

Emocionals:

  • Tristesa
  • Empipament: És la sensació d’estar enfadat amb la persona estimada que ha mort. Es produeix com 1) una sensació de frustració davant el fet que no hi havia res que es pogués fer per evitar la mort , i 2) una sensació d’empipament per deixar-nos sols.
  • Culpa i autoretret: culpa per no haver estat suficientment amable, per no haver dut a terme certes activitats amb el difunt, per no haver passat més moments junts abans de la seva mort, per no haver-ho portat abans a l’hospital, etc.
  • Ansietat: Pot oscil·lar des d’una lleugera sensació d’inseguretat fins a atac de pànic
  • Soledad: Aquest sentiment es dóna sobretot quan es perd un cònjuge i s’estava molt unit a ell. O també quan es mor una persona a la que estem molt units.
  • Fatiga: moltes vegades s’expressa amb el sentiments d’apatia, amb poques ganes de fer coses o fins i tot mitjançant la indiferència per fer coses.
  • Impotència: es pot presentar sovint en les primeres fases de la perdua. Moltes vídues es poden sentir impotents a l’inici de la mort del cònjuge, perquè no es veuen capaços de poder portar tot endavant.
  • Xoc: és la primera reacció en rebre la notícia, quan t’ho diuen per telèfon, o bé quan una mort és sobtada.
  • Anhel: A l’inici del dol és normal sentir un anhel per veure a la persona perduda.
  • Emancipació: Això succeeix en aquelles situacions en les quals la persona no ha viscut una vida molt agradable juntament amb la persona que ha mort, és aquesta sensació de llibertat i de poder separar-se definitivament del mort.
  • Alleujament: Aquesta sensació es dóna sobretot en aquelles morts de persones que han estat durant molt temps malaltes i has requerit moltes cures. No obstant aquesta sensació d’alleujament ve acompanyada per una sensació de culpa en moltes ocasions.
  • Insensibilitat: Algunes persones presenten absència de sentiment al principi del procés del dol, quan la persona s’assabenta de la perduda. Ocorre perquè en aquest moment hi ha massa sentiments que afrontar i no ho poden gestionar tots a l’hora, perquè desestabilitzarien a la persona.

Sensacions físiques: Les principals sensacions són:

  • Buit a l’estomac
  • Opressió en el pit
  • Opressió en la gola
  • Hipersensibilitat al soroll
  • Sensació de despersonalització
  • Falta d’aire
  • Feblesa muscular
  • Falta d’energia
  • Sequedat de boca

Cognicions:

  • Incredulitat: Aquest acostuma a ser el primer pensament que ve al cap de les persones en el moment que l’informen de la mort, sobretot si la mort és sobtada. Moltes vegades les persones es diuen “no ha passat, és un error”
  • Preocupació: Són pensaments sobre el mort. De vegades són pensaments obsessius sobre com recuperar a la persona perduda. O en altres ocasions el pensament pren la forma d’imatges en les quals apareix el mort patint o morint.
  • Sentit de presència: això pot ocórrer als moments posteriors a la pèrdua
  • Al·lucinacions: Solen ser experiències il·lusòries passatgeres, moltes vegades es produeixen en les setmanes següents a la pèrdua de la persona.

Conductes: Les següents conductes es presenten després de la pèrdua i solen anar desapareixent soles amb el temps.

  • Trastorns de la son
  • Trastorns alimentaris
  • Estar distret
  • Aïllament social
  • Somiar amb el mort
  • Evitar recordar al mort, ocultant o recollint totes les coses
  • Buscar i cridar en veu alta el nom de la persona
  • Hiperactivitat
  • Plorar
  • Visitar llocs o portar amb si objectes que recorden al mort
  • Atresorar objectes que recorden al mort