La frustració és el sentiment que apareix quan no aconseguim allò que volem. Es pot manifestar amb una reacció d’ansietat, tristesa, empipament o ira que de ser desproporcionada, molt intensa o prolongada en el temps ens pot generar conseqüències negatives a nosaltres mateixos i/o als altres si no sabem com gestionar-les.

Podem dir que hi ha persones que tenen més tolerància a la frustració que unes altres.

Tenir bona tolerància a la frustració indica tenir una bona capacitat per adaptar-se a les circumstàncies negatives i per tant poder buscar solucions.

De que depèn tenir una alta o baixa tolerància a la frustració? Principalment depèn de l’educació que hem rebut. Si els nostres pares ens han posat límits, i no ens han permès fer tot allò que nosaltres volíem haurem après a generar tolerància a la frustració, perquè ens han acostumat a no tenir immediatament tot el que volem, a saber esperar. Per l’altre costat si se’ns ha permès fer tot el que volíem o se’ns ha satisfet tots els capritxos, serem persones acostumades a tenir-ho tot ja, impacients i no haurem adquirit la capacitat d’esperar les recompenses a llarg termini.

Per tant, per poder disminuir el malestar que produeix la frustració quan no hem aconseguit alguna cosa que volíem és necessari:

– No deixar-se portar per la sensació intensa d’ansietat, tristesa o empipament inicial. Aprendre a controlar-la i acceptar-la com a normal, (atès que frustrar-se és normal. A tothom li pot molestar no aconseguir el que vol, però ha de saber acceptar la sensació.

– Analitzar què coses hem fet malament i com podríem canviar-les

– No veure la situació en termes de blanc i negre, veure que poden haver-hi punts entremitjos.

– Plantejar-nos a partir d’aquesta anàlisi un nou objectiu assumible i assolible