Dins d’una relació sempre existeixen 4 ingredients bàsics, que han d’estar presents per que la relació funcioni. Si un d’ingredients falla o la percepció es de que no es té, generen insatisfacció en la relació de parella i en cadascun dels membres o en un dels membres. Per tant la relació patirà moments de crisis que poden deteriorar la relació global de parella.

Cadascun dels ingredients son:

Lleialtat de l’un per l’altre: “Si haig de ser lleial a algú és a tu, perquè tu estàs per sobre de tots”. Per això si un dels membres de la parella dóna més prioritat a la família o als fills o a altres persones, l’altre membre de la parella es pot sentir rebutjat, dolgut, i enfadat, ja que s’espera que la parella sigui el més important.

Suport: “Tu comptes amb mi i jo compto amb tu” Això significa que estem l’un al costat de l’altre per proporcionar suport quan la parella ho necessita, perquè li donem a la nostra parella la confiança i sensació de que pot comptar amb nosaltres pel que sigui.

Sexualitat: És un aspecte molt important dins de la parella. Molts homes veuen la sexualitat com una mostra d’afecte (a diferència de les dones que separen més entre afecte i sexe), per això si les relacions sexuals disminueixen en la parella moltes vegades la interpretació interna que fan els homes i també les dones és: “no tenim relacions sexuals, això és que no m’estima, que no em desitja, que pot sentir alguna cosa per un altre”.

Espai propi: És molt important tenir l’espai propi de la parella separat de la família d’origen. La família pròpia s’estableix des del moment en el qual ens unim a una altra persona, és una família composta per dos membres però ja és una família. I aquesta nova família (el nou sistema que s’ha creat) ha de marcar uns límits amb la resta de sistemes (famílies d’origen de cadascun dels membres de la parella, relacions socials, amistats, relacions laborals, etc.). Per això en una família, per mantenir l’espai propi, s’han de tenir molt clars els límits que es posen amb els altres sistemes. Aquests límits són en definitiva una sèrie de regles que ens diuen qui pot participar en les nostres decisions com a família i de quina forma. I aquests límits han de ser acordats pels dos membres de la parella, per la qual cosa han d’estar d’acord en les normes que s’estableixen.

Els límits han de ser flexibles, alhora que permeables, a fi de permetre al sistema els canvis necessaris per a la seva supervivència, perquè depenent de l’època de la vida aquests límits poden anar modificant-se. Però si les fronteres són massa permeables, el sistema perd la seva integritat i si són molt rígides, la interacció del sistema amb l’entorn serà molt pobre.