Parlem d’addicció quan un element extern, persona, substància o cosa, et genera una dependència  que t’obliga a estar en contacte amb ella. No solament hi ha aquesta necessitat de proximitat o de consum, sinó que la separació genera conseqüències emocionals, conductuals i del pensament negatives.

Les persones tendeixen a infravalorar l’obsessió pel mòbil, per internet o per altres noves tecnologies, perquè no senten que fisiològicament els faci mal, en el sentit que no ingereixen substàncies adictives. La veritat és que deixar de jugar al videojoc, perdre el mòbil o no estar connectat produeix conseqüències, com la irritabilitat, incertesa, avorriment o nerviosisme.

Per què hem arribat a enganxar-nos a aquest nou estil de vida? Perquè telèfon i jocs, connexions i televisions han existit tota la vida, però no depeníem d’ells com ocorre ara.

Existeixen diversos motius:

  • La immediatesa. La sensació d’estar connectat, escriure un missatge i que t’arribi una resposta, poder tenir tota la informació del món en segons, és molt atractiu. Estar contínuament interactuant és estar participant, tenir protagonisme i ajuda a que moltes persones no es sentin soles.
  • L’atractiu visual i auditiu. Els sentits s’impliquen i es magnifiquen. Tant estímul alhora supera l’atractiu de moure la fitxa del parxís. Els videojocs estimulen variables psicològiques com l’atenció, concentració i a més ofereixen colorit i so.
  • Variables psicològiques com la presa de decisions, elecció, planificació, etc. Quan jugues, el cervell s’estimula, participes. No hi ha unes regles inflexibles per aconseguir la victòria, com pot ser un altre joc de taula. Tu has de pensar, i pensar és molt estimulant. Treballes amb la presa de decisions, obtens èxit i fracàs, i depèn de tu. És cert que hi ha molts jocs d’estratègia com el Risk, que poden reunir aquests avantatges, però la diferència radica que el videojoc té a més l’atractiu visual i auditiu. Contínuament canvien els escenaris. No tens sempre un mateix tauler amb un mateix dau.
  • La participació social. Tens opinió i veu en fòrums en els quals participa molta gent. Et sents important i part d’un grup al que pertanys. No necessites quedar, vestir-te o planificar. Tot està a cop d’un clic, a l’hora que vulguis i amb qui vulguis. I pots salvaguardar la teva intimitat. Pots participar encara que siguis tímid e insegur, perquè el que et jutja no et farà mal, estàs protegit per l’anonimat.
  • La comoditat. Al que li agrada llegir ja no ha de carregar amb tres llibres quan es va de vacances. Els porta tots a sobre de marea electrònica, per exemple en un telèfon tens a l’abast el  correu electrònic, xarxes socials, jocs, trucades, missatges, vídeos, música, premsa, internet i molts altres atractius.

Establir uns criteris per detectar quan estàs en risc o patint una addicció i quan no, és bastant complicat. Moltes de les hores que passem amb el telèfon o l’ordinador es justifiquen perquè el nostre treball no se sosté sense aquestes tecnologies.

És important estar pendents dels canvis que observem ,  la dificultat per viure sense el mòbil, el temps que passes davant de l’ordinador quan no estàs treballant o si la teva parella a la nit es relaciona més amb les tecnologies, sense un  motiu laboral pel mig. Cadascun coneix als seus i sap el que és normal i el que no. I cadascun estableix les regles de la seva casa i el que es decideix entre la família per a l’ús del ciberespai i dels jocs.

Així per millorar tot això i no caure en una addicció el millor que pots fer és la prevenció i el control d’estímuls i veuràs que pots gestionar millor les noves tecnologies:

  • Sé respectuós amb els teus treballadors o companys. Deixa d’enviar correus a la nit. Aprèn a gestionar i delimitar els horaris de treball. Que tinguis un ordinador disponible no significa que hagis de bombardejar a les dotze de la nit amb mails.
  • Aprèn a gestionar el teu temps. Si estàs treballant, no compaginis el treball amb mirar  la premsa en internet. Així fracciones la teva atenció i concentració, i no estàs ni en la premsa ni en el treball. Organitza el teu temps per ser eficient amb la tasca i per descansar amb internet.
  • No contestis als correus de forma immediata. Que entrin en la safata no significa que hagis de respondre ja. Estàs ocupat? Doncs acaba amb la tasca que tenies. Posa’t un ordre, com revisar el correu cada dues hores o quan finalitzis l’activitat que t’ocupa.
  • Posa’t un horari a casa per treballar amb l’ordinador. Normalment ho encens i et poses a treballar, però com estàs cansat, et distreus mirant a les xarxes socials i pàgines web. Al final acabes per treballar desconcentrat, allargant el temps que tenies pensat dedicar-li al treball i per desatendre a la família o a un altre tipus d’oci. Posar-te un horari que compleixis sí o sí, t’ajudarà a optimitzar el temps que dediques al teu treball, ja que no tindràs més temps per acabar-ho. La teva ment deixarà de dispersar-se i millorarà la teva atenció i concentració.
Si seguim aquests senzills consells, hi ha persones que al principi patiran ansietat, es sentiran incòmodes, fins i tot culpables pensant que no estan atenent de forma immediata alguna cosa que, en realitat, no ho requereix. Però aquesta sensació de malestar forma part de la síndrome d’abstinència. Quan t’acostumis a dominar  el telèfon i altres addiccions cibernètiques en lloc que ells et dominin a tu, et sentiràs més feliç i lliure.