Una persona que pateix fòbia social sent molta por a ser avaluat pels altres, ha parlar davant d’altres persones ja siguin desconegudes, familiars o coneguts. Sempre estan pensant que la resta de persones els estan avaluant, mirant la seva conducta, analitzant el que diuen i per lo tant la resta de persones s’adonen que estan nerviosos perquè es posen vermells, li tremola la veu, esta tensos o s’entrebanquen  al parlar. A la vegada, creuen que els altres quan escolten el que ells diuen pensaran que ha dit una ximpleria,  o que el que explica no té cap importància. Tot això fa que les persones es posin molt nervioses durant o fins i tot abans d’una situació social, manifestant molta ansietat anticipatoria que els porta a pensar en com poden evitar aquestes situacions socials.

Aquestes conductes d’evitació a curt termini li solucionen el problema però a llarg termini l’incrementen perquè arriben certs moments en els quals no poden posar més excuses o no poden evitar la reunió social.

Altres persones també fan conductes que els proporcionen seguretat com mantenir-se callat per no dir una ximpleria, per reduir les possibilitats de ser avaluat, o intenten portar alguna cosa a la mà per canalitzar la seva ansietat.

Amb aquests pacients, s’ha vist que el tractament cognitiu conductual és molt eficaç per reduir la simptomatologia i els pensaments que aquest trastorn genera. Amb la teràpia es pretén modificar els pensaments que tenen els fòbics socials, perquè puguin ser més realistes amb ells mateixos, la seva actuació, i el pensament que creuen que tenen els altres d’ell. I el tractament conductual pretén canviar les conductes d’evitació i de seguretat que mantenen el problema.

Moltes vegades es compagina el tractament psicoterapèutic amb medicació, que ajuda a millorar els símptomes, però s’ha observat que al moment de la seva retirada tornen a aparèixer per això  és molt important la teràpia psicològica.

Un assessorament psicològic pot ser de molta ajuda.