Les sigles EMDR vénen de l’anglès “Eyes Movement Desensitization and Reprocessing” (Dessensibilització i reprocesamient a través de moviments oculars”),  és una teràpia psicològica que es centra en el tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils en la vida del subjecte, des de fòbies, atacs de pànic, situacions o incidents traumàtics que hagi pogut viure la persona al llarg de la seva vida, així com dols i separacions. També s’usa EMDR per alleujar l’angoixa i/o la fòbia de parlar en públic, per millorar el rendiment en el treball, en els estudis, etc.

El EMDR es basa en l’estimulació bilateral dels hemisferis cerebrals, mitjançant moviments oculars, petits copets o sons. Mitjançant aquest tipus d’estimulació bilateral el terapeuta treballa amb el pacient per identificar un problema específic que serà el focus del tractament. El pacient descriu l’incident traumàtic o situació que vol resoldre, i serà ajudat pel terapeuta perquè seleccioni els aspectes més importants i que més ho angoixen d’aquest incident. Mentre el pacient rep l’estimulació bilateral li vénen a la ment altres parts del record traumàtic o altres records, amb el que el terapeuta interromp l’estimulació a certs moments per assegurar-se que el pacient processa adequadament la informació. Tot aquest procés facilita la connexió entre els dos hemisferis cerebrals aconseguint el processament de la informació i la disminució de la càrrega emocional.