Un vell mestre volia ensenyar a un dels seus deixebles per què moltes persones viuen lligades a un estil de vida que els impedeix triomfar i prosperar. Són persones que decideixen no eliminar els obstacles que troben en el seu camí.
Per impartir la seva lliçó el mestre va portar al seu deixeble a la casa de Pere i els seus 4 fills.
Pere i els seus fills vivien en una casa amb forats per on el fred, l’aigua i la humitat entraven per tots els racons. Vivien sense res, en la més intensa misèria, però no obstant això tenien una vaca que cuidaven i alimentaven amb cura. La vaca la tenien en un estable molt cuidat i per on no passava el fred. En veure aquesta situació el mestre va preguntar a la família, com és que cuideu tan bé a aquesta vaca mentre vosaltres viviu en la més autentica pobresa?. Pere li va explicar que aquesta vaca era la que els proporcionava la llet que els mantenia, que era el seu únic i més preuat bé.
Mestre i deixeble es van quedar alguna cosa aturats però no van comentar gens van passar tota la tarda amb ells i en fosquejar es van marxar de la casa
Quan la nit ja era entrada, el mestre li va dir al deixeble que havien de tornar…., així que deixeble i mestre van tornar a la casa i el mestre es va acostar a l’estable i va anar directament cap a la vaca, va treure un ganivet i la va matar. El jove deixeble li va preguntar al mestre perquè havia fet semblant disbarat, que recordés que era l’únic ben que tenien i amb l’única cosa que es podien alimentar. El mestre davant el comentari del seu deixeble li va dir que ara era el moment de marxar i que més endavant ja li explicaria.
Van passar els anys i el mestre li va dir al jove deixeble que ja havia arribat el moment de rebre una explicació del succeït en aquella casa tan pobra on Pere vivia amb la seva família. Havia arribat el moment de consolidar l’aprenentatge que sis anys enrere havien iniciat.
Així deixeble i mestre es van dirigir de nou al mateix lloc. En arribar a la casa de Pere es van trobar una gran casa envoltada de grans prats sembrats amb múltiples vegetals, un corral amb les seves gallines, conills i porcs i al seu costat uns grans ramats d’ovelles i vaques.
Es van acostar a la gran casa i de nou van veure a Pedro amb els seus quatre fills grans, forts i sans.
En veure-ho el jove deixeble li va preguntar: Com és possible? Què va ocórrer durant aquests anys perquè tot això canviés? Ignorant del fet que el deixeble i el seu mestre havien estat els causants de la mort de la seva vaca, l’home va relatar com el mateix dia de la seva partida, una mala persona va passar aquella nit i va matar a la seva vaca, i que durant els primers mesos van passar molta gana i desesperació. Però els va explicar que poc després d’aquell tràgic dia, van decidir netejar una part del terreny i sembrar alguns vegetals i llegums amb els quals poguéssim menjar. Després d’algun temps van començar a vendre alguns dels vegetals que sobraven i amb aquests diners van comprar més llavor i van començar a vendre els vegetals en un lloc del mercat. Així van poder tenir diners suficients per comprar millors vestimentes, comprar bestiar, comprar els primers pollastres, conills i porcs i al seu torn poder arreglar la seva casa.
D’aquesta manera, a poc a poc, en aquests sis anys havien construït una vida nova!!
El mestre, qui havia estat en silenci escoltant el fascinant relat de l’home, va cridar al jove a un costat i en veu baixa li va preguntar: Tu creïs que si aquesta família encara tingués la seva vaca, estaria avui on ara es troba? Segurament no, va respondre el jove. Veus? La seva vaca, fora de ser la seva única possessió, era també la cadena que els mantenia lligats a una vida de mediocritat i misèria que tenien.
Molts de nosaltres també tenim vaques en la nostra vida. Idees, excuses i justificacions que ens mantenen lligats a la mediocritat, donant-nos un fals sentit de benestar quan davant de nosaltres es troba un món d’oportunitats per descobrir.
Deixeu un comentari