1. Es pot intentar evitar la crítica ignorant-la, negant-nos o discutir-la, canviant de tema o marxant-nos.
  1. Podem negar-la directament.
  1. Podem intentar disculpar la nostra conducta, explicant-la amb detall i rebaixant la seva importància.
  1. Podem respondre a la crítica amb una altra crítica, és a dir, retornant-la. El retornar la crítica, encara que serveix per expressar els nostres sentiments, sol causar un dany important en les relacions. Gairebé mai promou la consideració dels problemes reals ni afavoreix el compromís.

Quan es rep una crítica, la conducta més adequada consisteix a deixar que la crítica segueixi el seu curs sense afegir informació al sistema. Després que la crítica ha finalitzat, hem d’expressar el que desitgem. No hem de defensar-nos. Si pensem que tenim raó, la defensa ha de començar una vegada hagi finalitzat la crítica.

Abordar la crítica amb una sèrie de passos:

  1. Demanar detalls: què, qui, quan, com, on i per què, sobre la situació planejada per l’altra persona.
  1. Estar d’acord amb la crítica. Hi ha dues classes de “expressions d’acord”, podem utilitzar  una o una altra:
    1. Estar d’acord amb la veritat. Freqüentment, part del que ens expressen els nostres crítics és cert i el més correcte seria estar d’acord amb la veritat. Després podem expressar el que pensem fer. Però fins i tot encara que no vulguem canviar, podem millorar la situació dient-ho de manera socialment adequada, després d’estar d’acord amb la veritat i admetent que la nostra conducta pot ser un problema per a l’altra persona.
    1. Estar d’acord amb el dret del crític a una opinió. El fer això ens ajudarà a pensar en punts de vista diferents, mentre que al mateix temps ens ajudarà a mantenir la nostra pròpia opinió. Quan estem totalment en desacord amb la crítica, podem trobar normalment alguna manera d’estar d’acord amb ella, mentre diem el que creiem que és veritat.