Tractament
La característica principal de les crisis d’ansietat és l’aparició aïllada i limitada en el temps de por o malestar de caràcter intens, en absència d’un perill real, que s’acompanya de símptomes com palpitacions, elevació de la freqüència cardíaca, sudoració, tremolors, sensació d’ofec o falta d’alè, sensació d’ennuegar-se, opressió o malestar toràcic, nàusees o molèsties abdominals, inestabilitat, o mareig, sensació d’irrealitat o sensació d’estar separat d’un mateix, por a perdre el control o a tornar-se boig, por a morir, sensació de formigueig.
Aquestes crisis són imprevisibles i solen durar només uns minuts, encara que en ocasions poden persistir una mica més en el temps.
Tant la freqüència com el curs del trastorn són bastant variables, ja que les situacions d’aparició de les crisis són imprevisibles.
S’ha vist que el 3,5% de la població general pot patir una crisi d’ansietat, i entre un terç i la meitat de les persones diagnosticades de crisis d’ansietat presenten també agorafòbia.
És un trastorn que sol aparèixer entre el final de l’adolescència i els 45 anys d’edat, encara que hi ha alguns casos que poden aparèixer passat aquest interval.
Els estudis realitzats amb persones tractades indiquen que el 30% dels pacients eliminen tots els símptomes de les crisis d’ansietat i un 50% milloren, encara que mantenen algun símptoma residual.
